Can Coll, a Lliçà de Vall, és una de les masies més conegudes de tota la Vall del Tenes. La seva presència, les seves dimensions i, sobretot, la seva torre majestuosa, han caracteritzat durant molt temps el mateix poble de Lliçà. De fet, la seva situació propera a la carretera, i la seva nova activitat, com a restaurant, han fet encara més popular el lloc. La casa actual, construïda a finals del segle XVI, té un destacat caràcter senyorial, molt llarga, amb dues grans portes dovellades a la seva façana.
Però, com hem dit, és la torre allò que singularitza can Coll. Es tracta d’una construcció quadrada de quatre pisos, amb teulada a quatre vessants, coronada amb un campanar d’espadanya. Potser algú es pot sorprendre que allà hi hagi un campanar, però ho entendrà ràpidament quan visiti l’ermita dedicada a Sant Joan Baptista i coneguda popularment com l’ermita dels Boscs Sants, que es troba a la mateixa torre. Moltes persones d’aquest pobles encara recorden haver visitat aquesta capella, atretes sobretot per les relíquies de Sant Vicenç i de Santa Clara, portades a la capella de can Coll a finals del segle XVIII.
De fet, sembla com si mai haguessin faltat motius per admirar-se davant d’aquesta masia. Un famós viatger, anomenat Francisco de Zamora, l’any 1786 ja parlava amb paraules elogioses d’aquest indret, tot i destacant can Coll ’por ser de labradores solariegos, por una hermosa y fuerte torre que hay en ella, y por el comercio de hielo que hace’ així com pels pins de la finca, d’una magnitud extraordinària, segons aquell personatge. La família propietària de la casa des dels seus orígens, els Coll, emparentats després amb els Llanza, eren coneguts arreu del Vallès per les seves propietats a Lliçà (amb els masos Casanova, Xiol i Canyet, a banda de can Coll) o a Santa Eulàlia, on posseïen can Feu i can Tabac.
Malgrat l’esplendor del passat, el temps passa inexorablement per a tothom. Fa molts anys que els Llanza es van vendre can Coll, i la seva extensió ha anat disminuint de mica en mica. Alguns viatgers moderns, muntats no pas en carros polsegosos i atrotinats, sinó en cotxes esportius i ràpids, han deixat d’admirar aquesta casa per quedar-se bocabadats per la nova casa consistorial de Lliçà, un innovador edifici cobert de vidre. Però, el vidre de l’ajuntament només pot reflectir la imatge difusa de la torre de can Coll, i entre el reflex i la realitat, sempre és millor l’autenticitat antiga d’aquest racó del Vallès.